Els problemes personals i socials de l’Anumerisme

L’anumerisme, o incapacitat de manegar còmodament els conceptes fonamentals de número i atzar, dóna maldecaps a moltes persones que, d’altra banda, podem considerar-les instruïdes i fins i tot molt instruïdes.

I a nivell social, l’anumerisme dóna lloc a societats que 

  • Sobreestimen la freqüència de les coincidències. Són persones que generalment donen molta importància a tot tipus de correspondències i, en canvi, donen molt poca importància a evidències estadístiques menys glamuroses però absolutament concloents.
  • Tenen una marcada tendència a personalitzar. Persones per a les que la imatge de la realitat està deformada per les seves pròpies experiències, o per l’atenció que els mitjans de comunicació de masses presten als individus i a les situacions dramàtiques
  • Creuen en la pseudociència. A la pregunta de per què no creu en l’astrologia, el lògic Raymond Smullyan respon amb ironia que és Gèminis i que els Gèminis no creen en l’astrologia.

Com anècdota sobre la incapacitat general de manegar còmodament conceptes de número i atzar, el dit anumerisme, el dia que al Telenotícies migdia van dir que per al següent cap de setmana s’esperava pluja per al dissabte amb una probabilitat del 50% i el mateix per a diumenge, i la persona del meu costat va concloure que la probabilitat de pluja el cap de setmana era del 100%.

Els efectes de l’anumerisme, afecten a moltes àrees de les nostres vides. 

De vegades amb conseqüències innòqües com quedar-nos a casa perquè estem convençuts que la probabilitat que plogui el cap de setmana serà del 100%. D’altres de menys innòqües com no estimar correctament la probabilitat dels accidents de cotxe i no prevenir-ne de manera raonada el risc. 

I no diguem com de greu és en el camp mèdic. 

Vaig sentir una vegada un metge que va fer amb aplom tres afirmacions que demostraven un total desconeixement matemàtic sobre un tractament:

  • Presenta un risc d’un entre un milió
  • És segur al 99%
  • Normalment surt a la perfecció

En general no entenem de probabilitats i no tenim una representació gràfica mental de grans magnituds com un milió d’elements, mil milions d’elements, …

Vegem-ho en la següent història:

En una columna sobre anumerisme al Scientific American, l’informàtic Douglas Hofstadter cita el cas de Ideal Toy Company que, a l’envoltori del cub de Rubik afirmava que el cub admetia més de 3.000 milions de configuracions diferents, és a dir, un 3 seguit de 9 zeros. 

Si fem els càlculs, veurem que les configuracions possibles són un 4 seguit de 19 zeros, o sigui, 40.000.000.000.000.000.000, 40 milions de bilions, un número d’una magnitud molt superior, i no comparable, als 3.000 milions anunciats a l’envoltori.

La frase de l’embolcall és certa però és molt inexacta, -i per tant no és rellevant i fins i tot desinforma-, des del punt de vista de donar una bona idea al lector sobre la magnitud del nombre de possibles configuracions diferents que es poden fer amb el cub de Rubik.

Mireu-ho així. És com si a l’entrada de Barcelona hi hagués un rètol que digués: “Barcelona, més de 6 habitants”. 

De cara a poder fer comparacions i saber manegar grans nombres, sobretot ara que som en l’era del Big data, estaria bé que a l’escola ens fessin pensar (i calcular) quant dura un milió de segons, a saber, onze dies i mig. I quant duren mil milions de segons, a saber,32 anys.

Amb un coneixement sobre les magnituds podríem prendre més consciència de l’abast dels desastres ambientals i de tot el que afecta als pressupostos de l’estat.

Seria molt interessant posar als nens i nois preguntescom les següents, i ensenyar-los a resoldre-les i posar en context el resultat (*):

  • A quina velocitat creix el cabell humà en qm/hora
  • Quantes cigarretes es fumen anualment a Catalunya?
  • Volum total de la sang humana existent en el món
  • Relació entre la velocitat supersònica del concord i la del caragol
  • Relació entre la velocitat amb què un ordinador mig suma deu dígits i la velocitat de càlcul humana
  • Quan es trigaria a fer desaparèixer una muntanya aïllada com el Fujiyama transportant-la en camions.
  • Suposeu que el explica Shakespeare és cert i Julius César va dir “Tu també, Brutus” abans de respirar el seu últim alè. Quines són les probabilitats que tu avui hagis inhalat una molècula de les que César va exhalar en el seu alè moribund? La sorprenent resposta és que, ho has fet amb una probabilitat del 99 per cent. Voleu que fem el càlcul?

(*) Qui vulgui conèixer-ne les respostes que demani una formació a mida o que ens segueixi per estar informat de les nostres properes formacions en Estadística i Probabilitats i en Data Literacy.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s